Fotografia © Irina Santos

Les persones amb trastorn mental, per aquest mateix trastorn o per l’estigma, tenim molts problemes en la qüestió d’organitzar-nos i defensar els nostres drets. Tradicionalment, per a defensar-nos i aconseguir millores de l’administració i els serveis sanitaris, las associacions de familiars han omplert aquest buit. I han aconseguit importants millores.

Així, històricament a Catalunya, els usuaris de la salut mental ens hem invisibilitzat darrera dels familiars. No es tracta de menysprear-les. Es tracta de que nosaltres mateixos sortim de l’armari i ens defensem.

Actualment, hi ha moltes associacions com ActivaMent en que els propis afectats ens posem la piles en la qüestió d’actuar en primera persona. Ara, hem de fer un pas més i federar-nos. Necessitem una organització diguéssim de segon nivell que ens representi. Cap organització per si sola té dret a parlar per tot el col·lectiu.

Es tracta que superem les diferències que ens divideixen i, respectant l’organització interna de cadascuna i el seu funcionament autònom, fem com els nostres familiars i ens posem d’acord en una sèrie de punts mínims per a començar a treballar plegats.  El més important és la voluntat de col·laboració.

Personalment conec vuit associacions de persones amb trastorn mental. A tot el territori potser n’hi ha moltes més. A vegades es defineixen pel diagnòstic. Així, les persones amb problemes d’ansietat o els que pateixen un trastorn bipolar s’uneixen entre elles. Altres es defineixen d’una forma més general, com “usuaris de salut mental”. Nosaltres a ActivaMent acceptem a qualsevol persona que pateixi o ha patit un trastorn o qualsevol col·laborador que s’uneixi per aconseguir els nostres objectius.

Ara es tracta de superar les reticències i, a poc a poc, bastir un edifici més gran on cadascú pugui viure al seu pis i col·laborem tots en les depeses de l’escala.

Fèlix Rozey