Melancolia

Fotografia © Elena Figoli

D’acord a les estadístiques, l’any passat a Espanya 3.696.000 persones van viure un trastorn mental, dels quals més de 250.000 va ser un trastorn mental greu. A més a més, segons l’Organització Mundial de la Salut 1 de cada 4 persones viurà un trastorn mental al llarg de la seva vida.

Tanmateix, els trastorns mentals  són socialment poc reconeguts. Massa gent creu que el trastorn mental és una debilitat o quelcom que apareix per culpa de la persona que la pateix i no es reconeix com un problema de salut, tal com veritablement és.

A diferencia del que freqüentment ensenya el cinema, la televisió o la literatura, la majoria de les persones amb un trastorn mental podem tenir una vida plena i normalitzada si rebem un tractament i un suport social adequats. Però tant els i les pacients com les nostres famílies continuem patint una estigmatització social que dificulta el diagnòstic precoç, el seguiment d’un tractament adequat i continuat, així com el desplegament de polítiques sanitàries i socials en les mateixes condicions que la resta de ciutadans. Continuem sent víctimes directes de la discriminació.

Els prejudicis i les interpretacions errònies han perjudicat durant segles les persones que vivim amb un trastorn mental: des de la seva associació amb la possessió demoníaca o la inspiració divina a l’antiguitat, fins fa poques dècades que hem viscut aïllats de la societat, tancats en asils o manicomis. Afortunadament, avui en dia sabem què és un trastorn mental o com tractar-lo. Per què es mantenen, doncs, els prejudicis?

Teresa Torrents