Il·lustració © Sergi Balfegó

A ma mare se li va la memòria. I si li dic, s’enfada. Ja té molts anys, però creu que té la ment igual de fresca que quan tenia vint anys. Ma mare nega uns símptomes evidents. Entre d’altres coses, perquè es passa el dia buscant objectes que no recorda on els ha deixat.

Les persones amb problemes de salut mental en molts casos actuem de manera idèntica. I en ocasions de forma molt més greu. Les persones amb un trastorn esquizofrènic, per exemple, creiem que el que passa a les nostres ments és real. I si veiem com evident que és un deliri, busquem les idees més estranyes per a seguir creien en ell. Així, podem pensar: “sento veus al meu cap perquè m’ha instal·lat un microxip dins del crani”. No entrem aquí a discutir si sentir veus és sempre patològic (un 15% de la gent sent veus a vegades). La qüestió és que ens adonem que tenim idees irracionals o creences errònies en un brot psicòtic. Però cerquem justificacions. Ens trobem desconcertats pel que tenim a la ment. Per exemple: “per la televisió parlen de mi perquè conec una informació que podria canviar el destí de la humanitat”. Molts no volem acceptar els problemes.

Això és especialment important per a les persones que tenen encara poca experiència amb el seu trastorn.

És normal en una fase d’eufòria del trastorn bipolar que la persona tingui una sensació subjectiva de, a més a més d’eufòria, benestar, una sensació de seguretat i claredat d’idees que és molt difícil que qui la senti pugui considerar-la problemàtica.

És molt difícil en aquesta situació trobar solucions als problemes. Ens neguem a tractar-nos i el problema creix i creix, tant per a nosaltres com per a les nostres famílies.

Totes aquestes coses es diuen Síndromes d’Autoconciència. Ni sabem ni volem saber que estem malament. Ho he viscut a la meva pròpia pell, perquè els meus deliris per a mi eren molt reals. I la barreja de deliris i eufòria formaven una combinació explosiva. Per a que anar al psiquiatra si el que passa al meu cap és perfectament lògic? El psiquiatra ja sap el que està passant?

I ja ho dic, és un afer de difícil solució. Però quan veiem que tenim idees massa fantàstiques per a ser reals, intentem parlar amb altres persones o amb un professional dels nostres pensaments. Contrastar amb una altra persona ens pot fer adonar-nos que hem perdut la realitat de vista. I podem tallar amb  una sèrie de pensaments irracionals. Aleshores, podem buscar ajuda el més aviat possible. I és millor actuar sobre la situació abans que es faci massa important.

Fèlix Rozey