Il·lustració © Francesc de Diego

Il·lustració © Francesc de Diego

Torno a estar amb vosaltres. En el primer article us vaig explicar quins criteris seguia en la meva recuperació d’un brot psicòtic: evitar l’estrès, acceptar que tindré molt de temps lliure i no deixar la medicació ni el tractament mèdic. Aquest és el punt de partida. A més, en la meva recuperació he hagut d’establir quines àrees de la meva vida he de cuidar. Per a mi són tres: la salut física, la cognitiva i, finalment, les relacions humanes. En aquest article us parlaré d’elles. Partint d’aquests criteris i d’aquestes àrees he començat a recuperar-me.

La manera de recuperar-me és la meva particular, cadascú ha de trobar la seva, però intentaré resumir-la per si a algú li ajuda. El que explico aquí m’ha portat dos anys. És un resum, tingueu-ho en compte.

He recuperat la salut física tenint sempre present que necessitava fer exercici. Primer vaig començar amb petites caminades. No eren molt freqüents perquè quan vaig sortir del brot no podia caminar molt sol i m’atabalava. Però una o dues vegades per setmana ho anava fent. Després em vaig animar a anar uns dies a nedar, però vaig tenir baixons d’ànim que em van fer deixar d’anar a la piscina, fins i tot a no moure’m de casa. De tota manera tenia clar que havia de fer exercici, així que vaig provar amb la bici. També ho vaig deixar, però com tenia present que necessitava fer exercici, vaig tornar a fer natació. Paral·lelament vaig incorporar el ioga un cop per setmana, activitat que també recomano. En general us recomano exercicis complets i relaxants.

La part cognitiva l’he recuperat poc a poc i, com la física, ha tingut fluctuacions. Primer no podia ni veure una pel·lícula, perdia el fil. Això us ho explico perquè vegeu fins a quin punt estava rovellat. Llavors vaig pensar en què podia fer per recuperar l’atenció, la concentració i la memòria, i vaig arribar a la conclusió que la lectura era un bon camí. Vaig començar intentant llegir una mica cada dia, el que podia. Escollia llibres que em recomanaven. A poc a poc vaig anar recuperant la concentració, i ara sempre tinc un llibre a mà per als meus moments d’oci. També llegeixo la premsa per internet, no els articles sencers sinó els titulars i alguns resums. Quan vaig recuperar la concentració em vaig apuntar a classes d’anglès i, al meu ritme, vaig aprenent anglès sense plantejar-me assolir cap meta i acceptant les meves limitacions. Si arribo, arribo, i si no, no és problema, ja aprendré més endavant.

A més d’això, he realitzat cursos de creixement personal com filosofia i mindfullness. El curs de mindfullness em va anar molt bé, fas una tècnica que aconsello a aquelles persones que tinguin molta ansietat. Jo la tenia i em va abaixar moltíssim. Jo em plantejo que he de fer activitats que em facin veure la vida de manera diferent, deixant enrere l’esquema competitiu d’assolir metes i de ser algú en aquesta vida. Simplement, penso en viure-la com els avis dels pobles que gaudeixen observant què passa al seu voltant.

Pel que fa a les relacions humanes, he reflexionat sobre les que tenia i sobre com ampliar-les. He conservat algunes de les que tenia, i mantinc a distància a altres que no han comprès la meva manera de ser ni la meva situació, ni tan sols les meves aspiracions. La meva relació més important, actualment, és la que tinc amb els meus pares, que són les persones amb les que convisc. Per sort, no em puc queixar. Són molt macos, els estimo molt, però he hagut de canviar el prisma a través del qual els veia, perquè fins fa poc la nostra relació era dolenta. I ho era principalment perquè jo actuava com un fill no adult, no acceptant les seves peculiaritats com a persones que són. Em fixava només en aquelles coses que m’enfrontaven a ells. A poc a poc, he anat assumint que sóc una persona adulta i que si accepto a altres persones que no són els meus pares amb les seves peculiaritats, com no ho faré amb ells? I ara puc dir que porto una millor relació. També està la meva germana, però amb ella sempre m’he portat bé. La nostra relació és fantàstica. Pel que fa a les amistats, he de dir que la major part de les que tenia m’han donat suport i les mantinc. Però he anat fent noves amistats, poques però bones. Prefereixo relacions profundes que superficials.

Una gran ajuda per trobar noves amistats ha estat participar com a soci d’associacions com ActivaMent i Ràdio Nikosia. Allà he trobat persones que em comprenien i que m’han ajudat a saber què fer en la meva situació. Han estat de gran ajuda i ho segueixen sent. En aquestes associacions ens nodrim mútuament.

Finalment, m’agradaria recordar que és important el suport dels metges psiquiatres i dels psicòlegs per poder avançar en la nostra recuperació.

No em vull estendre molt més. Espero que el meu text serveixi d’ajuda a algú. Una salutació.

Nacho Masip