Il·lustració © Sergi Balfegó

Això de tenir un problema de salut mental és dur. La psicologia i la ciència mèdica van bastant despistades i no tenen solucions fàcils. Tens un problema de salut mental i et sents perdut. Després d’unes quantes visites al metge te’n adones que tenir problemes mentals no és com tenir una malaltia d’aquelles que es solucionen amb una injecció. I tu et sents malament.

Aleshores és quan els venedors de fum actuen. Et prometen solucions amb una imposició de mans o amb altres teràpies igual de irracionals. No creieu que em refereixo a tothom fora del circuit mèdic. Clar, hi ha gent que sap el que fa. Una infusió de til·la és tranquil·litzant. Un massatge de shiatsu et pot deixar completament relaxat de cos i de ment. El problema està en la síndrome del que jo dic “Gran Mestre Africà”. Vas pel carrer i et donen una papereta que diu que per pocs diners t’ho guareixen tot. Des de la situació econòmica al neguit o un problema d’amors.

Reconec que sóc un descregut. Molta gent creu que l’acupuntura o l’homeopatia ofereixen solucions. Jo no. Hi ha coses que poden funcionar. Unes sessions de meditació ben fetes potser tranquil·litzin la teva ment. I el ioga sembla una disciplina prou seriosa per a utilitzar-la. Però si un professional d’aquestes activitats et parla, no és una persona que et digui que en dues setmanes la cosa està solucionada. Cal perseverança i esforç. Jo crec que per poder buscar tractaments que ens ajudin, cal utilitzar la raó. Diuen que el racionalisme no està de moda. Jo crec que és el principal recurs dels éssers humans per defensar-se dels enganys.

Igual que molta gent espera que llegint un llibre d’autoajuda es pot fer rica, hi ha tot un munt de receptes que ofereixen solucions màgiques i que no són més que una pressa de pèl. Nosaltres, les persones amb trastorn mental, som especialment vulnerables a aquests venedors de fum que ens expliquen meravelles. La ciència mèdica no té solucions. O té solucions parcials. I tu pateixes. I no saps on anar. I comencen a aparèixer les idees de que “potser aquell anunci esotèric pugui ajudar-me”.

Crec que l’escepticisme és bàsic. Hi ha massa voltors en aquest món. I ens ajuda molt un pensament el més racional i lògic possible. Hem de ser conscients que per a trobar solucions cal temps i treball. I potser els problemes no és solucionin mai totalment.

Però creure en els grans mestres africans o en els exorcistes catòlics, que ens lliuraran de les malediccions, no genera més que frustració i impotència. A més a més de treure’ns diners. Et pot fer sentir encara més malament.

El món és ple de líders de busquen acòlits i d’estafadors que busquen víctimes. I hem de defensar-nos d’ells i escollir el nostre propi camí. Hem de navegar entre els esculls que ens posa la gent per apropiar-se de la nostra confiança i els nostres diners.

Fèlix Rozey