Amistat

Fotografia © Elena Figoli

    Sóc una persona que ha tingut un trastorn mental i, des de fa ja algun temps, pertanyo a una associació de persones que tenen o han tingut els mateixos problemes que jo.

     Em vaig decidir a fer aquest pas, perquè considero que el nostre col·lectiu es troba molt poc representat a les institucions. A més a més, per la seva pròpia composició i característiques, té una sèrie de problemes addicionals que no tenen la majoria de col·lectius, sent el principal d’ells, el que ningú està lliure d’una recaiguda per molt bé que es trobi. A causa d’això, moltes persones d’aquest col·lectiu no podem dedicar-nos a la defensa dels nostres drets tant de temps com voldríem.

     Necessitem que la nostra veu sigui escoltada en els màxims llocs i fòrums possibles, ja que som un dels col·lectius més nombrosos del món. Segons l’Organització Mundial de la Salut, una de cada quatre persones al món patirà al llarg de la seva vida un problema de salut mental. Això vol dir que afectarà a més de 11.000.000 d’espanyols. Però la majoria de la gent en el món veu el trastorn mental com una malaltia rara i de persones molt problemàtiques.

    Per intentar canviar aquesta percepció de la societat és pel que pertanyo a ActivaMent. Sé que al món és molt difícil que una sola persona ho canviï, fins i tot una sola associació, però si cada un de nosaltres posem una mica de la nostra part per fer-ho, entre tots ho aconseguirem. Perquè no farem res si cada un de nosaltres pensa que no es pot fer res i res no fa. Així mai ho aconseguirem. Si no s’intenten les coses, no s’aconsegueixen. Intentant-les podem aconseguir-les, sense fer-ho, mai.

    Jo recomanaria a totes les persones amb problemes de salut mental que s’adhereixin a associacions d’aquest tipus que hi hagi en el seu territori o que intentin entre diverses persones crear una, si és que aquestes no existeixen o no compleixen les seves expectatives. I que s’impliquin, no només en les activitats de l’associació, sinó en la seva gestió i desenvolupament. Ja sé que moltes persones no poden fer-ho, a causa d’altres activitats que realitzen o perquè anímica o físicament no es troben en bones condicions. Però hi ha moltes altres persones que sí poden fer-ho i és a elles a qui em dirigeixo.

     Si us plau, tu que tens una problemàtica de salut mental semblant a la meva, intenta que la situació per al nostre col·lectiu millori. Pensa que sense intentar-ho res aconseguiràs i que la teva participació i la de moltes persones com tu, pot aconseguir canviar les coses. Si et fas soci d’una associació com la que jo pertanyo, intenta col·laborar. Ja veuràs que, encara que no ho creguis, ets molt vàlid i necessari. Només et faig una petició: sigues tu mateix i procura donar una mica del que portes dins.

Ernesto García