Il·lustració © Sergi Balfegó

Il·lustració © Sergi Balfegó

Parlo amb una amiga sobre aventures nocturnes. Ella ha conegut un noi en una discoteca. La meva amiga pateix un trastorn bipolar. Això significa que com efectes secundaris de la medicació li tremolen les mans. Què fas amb les mans? Ell li va preguntar si prenia antidepressius.

Ja tenim el problema plantejat.

Jo tinc esquizofrènia des dels 18 anys i sóc pensionista des dels trenta. Surts de nit i potser coneixes una noia. No es tracta d’una aventura d’una nit. Tothom vol una parella que funcioni a mig o llarg termini. Com li dius a una noia que acabes de conèixer, i que et pregunta “de què treballes?”, que ets pensionista?

A mi això em va provocar una depressió. Jo sóc una persona que no sap mentir. La meva amiga això de dir mentides també ho porta molt malament.

Una psicòloga em va dir que mentís. Tot i això, en un moment donat li has de dir a la teva parella que tens un trastorn mental. No pots mentir eternament. I si menteixes, has de recordar totes les mentides que vas dient per a no ficar la pota.

A la nit, hi ha més estigma que mai. La meva amiga m’ho deia. No et miren igual si ets una persona amb trastorn mental que sense. No tens el mateix valor de mercat. Potser trobis una persona humana, però potser no. Molts nois i noies el que busquen és passar-ho bé sense problemes. I volen una parella que funcioni al cent per cent.

Clar, jo també poso barreres. Si una noia no té un mínim d’humanitat i comprensió no m’interessa.

Però tot això ens posa en un estat de feblesa. Has conegut una persona interessant i atractiva i tens la sensació que hi ha una cosa que us separa. Què fas amb l’estigma? Sents que si les coses van malament no és culpa seva. És una cosa que forma part de la cultura. Vols explicar-te, però estàs sempre en una situació d’inferioritat. Sortir de l’armari? Ara? I si et rebutgen?  I si pots llegir en els seus ulls el menyspreu? Això fa mal.

Molta gent pensa que som persones febles. Ets una persona nerviosa. A les noies els agraden els homes segurs d’ells mateixos. I tu estàs mort de por per dins perquè són tants els rebuigs que cada cop fan més mal. Destruir l’autoestima és fàcil, però construir-la és molt lent. I tu necessites una parella com qualsevol altre. En ocasions et resignes a la soledat, o necessites conèixer bé a les persones abans d’iniciar una relació. No et funciona anar de cacera nocturna. Però arriba la nit de dissabte i estàs sol malgrat que estiguis envoltat d’amics. I tornes a arriscar-te.

Potser el que aconsegueixes és una borratxera i res més, a veure si l’alcohol ajuda.

Suposo que el primer que hem de fer és prendre les coses amb tranquil·litat. Beure per a desinhibir-se només afegeix problemes. I necessitem una mica d’optimisme i confiar en les nostres possibilitats. És més fàcil dir-ho que sentir-ho, però la meva vida m’ha ensenyat que surten, amb el temps, més oportunitats de les que pensem que tenim “a priori”. Si una persona que coneixem en una d’aquestes aventures no ens tracta amb respecte, crec que vol dir que està millor fora de la nostra vida.

No hem de desesperar, hi ha persones excel·lents en aquest món. I alguna pot voler tenir una relació amb tu.

Fèlix Rozey