Il·lustració © <a href="https://www.instagram.com/crismendezca/">Cristina Méndez</a>

Il·lustració © Cristina Méndez

Fa pocs mesos ActivaMent es va veure en la obligació moral de fer públic en el seu ideari un valor que ja hi era present: L’Antifeixisme, perquè vam detectar conductes feixistes que van tenir greus conseqüències. En l’actualitat ens veiem obligats a seguir justificant quelcom que avui en dia hauria d’estar superat, però malgrat tot no ho està.

En la nostra vida quotidiana la politització és una cosa necessària i més en una associació on es vetlla i es lluita pels drets de les persones amb problemes de salut mental perquè constantment es vulneren els nostres drets amb: ingressos forçosos, contencions mecàniques i químiques, sobremedicació, esterilitzacions, avortaments coercitius, manca de perspectiva de gènere, etc.

Les opcions polítiques que són intolerants i discriminen a diferents col·lectius, com les persones racialitzades, migrants, dones, persones del col·lectiu LGTBIQ+, amb problemàtiques de salut mental, etc., no tenen cabuda a ActivaMent. I per aquelles persones que les disculpen o bé diuen que tots tenim dret a tenir les nostres idees polítiques i que “censurar-los” és coartar la seva llibertat de expressió, els hi diria que ser o pensar de manera feixista no és qüestió de llibertat d’expressió. Estem parlant de persones que no respecten que totes les persones i/o col·lectius, absolutament totes, tenim els mateixos drets i que ningú pot discriminar-nos ni criminalitzar-nos. És a dir, exercir violència de la manera que sigui, verbal o física cap a l’altre. Això tenint en compte que el nostre col·lectiu ja està força estigmatitzat, discriminat i sí, a vegades també criminalitzat (recordem el prejudici de perillositat tan estès vers el nostre col·lectiu).

Res és apolític, formem part d’una estructura de poder que ens afecta en tot el que fem a la nostra vida i afecta als drets humans de totes les persones i dels col·lectius més discriminats i a on es vulneren més drets i entre ells hi som el col·lectiu de persones boges i les abans mencionades. Les persones podem pertànyer a diferents col·lectius oprimits, tenir en compte això és el que s’anomena interseccionalitat. Jo mateixa sóc dona, tinc problemes de salut mental i formo part del col·lectiu LGTBIQ+.

Aquestes persones són clarament: classistes, masclistes, racistes, sexistes, antifeministes, lgtbifòbiq+ques, anticatalanistes, antisindicalistes, etc. I moltes tenen un discurs victimista, com per exemple: homes que diuen sentir-se oprimits perquè no tenen cabuda en un Grup d’Ajuda Mútua (GAM) de dones (??) o una comissió feminista feta per i per a dones en una cultura profundament heteropatriarcal. A les persones que no respecten ni estimen la diversitat ni el pluralisme social ni els valoren: no les volem a ActivaMent perquè no respecten els drets de les persones psiquiatritzades i les no psiquiatritzades.

La ultradreta creix des de fa temps amb un estat hereu del franquisme, amb la incertesa econòmica, amb la por, amb l’esperança de promeses populistes i algunes persones oprimides donen el seu recolzament precisament al seu opressor.

Com a reflexió, crec que hem de ser crítics i compromesos amb la nostra lluita, no acceptar cap tipus de violència ideològica ni en paraules ni en fets; és a dir, no podem ser tolerants amb els intolerants. Feixisme zero!

Per això la nostra associació no permet ni permetrà cap discurs d’odi cap a cap col·lectiu ni persona.

Mònica Civill Quintana