Il·lustració © Raquel Berenguer

Sé que pot sonar estrany parlar de degradació democràtica a un Estat on a les seves institucions no han sortit mai del franquisme, però ara no tenim gaires excuses perquè ho estem vivint a casa nostra. Parlo de la vergonya del Ple de l’Ajuntament negociant acords per nomenar a la Síndica de Greuges sense respectar el resultat d’una elecció popular.

L’eufemisme que han triat per referir-se a la situació que estem vivint és: “Elecció simbòlica, amb votació no vinculant”. Això, traduït a paraules simples, vol dir que si a dues terceres parts del Ple (27 regidors de 41) no els agrada la voluntat popular, no respectaran el resultat de l’elecció i els partits pactaran el candidat “guanyador”.

David Bondia, professor de Dret Internacional de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, no vinculat a cap partit polític, és el candidat que va guanyar amb molta diferència l’elecció popular per a la Síndica de Greuges. I no, no va guanyar “per pròrroga i penals”, com titula un mitjà del règim. Va ser un triomf aclaparador, sumant tot sol gairebé els mateixos vots que totes les altres set candidatures juntes, amb un 46,6% dels vots, triplicant de llarg al segon de la llista, Ramón Nicolau, que es va quedar en el 14% dels vots.

Ara, els auto-anomenats “constitucionalistes” (PP, Ciutadans i PSC) fan força per posar de Síndica a Nicolau, un exregidor del PSC, un home de partit. L’home que es va presentar a l’elecció i la va perdre estrepitosament. Tant se val, als “constitucionalistes” la democràcia els agrada poquet, només quan el resultat és afí als seus interessos. O ens havien cregut de debò que els nostres representants emanen de la voluntat popular?

Com a ciutadania, si ens mengem aquest gripau, hem d’estar preparats per alimentar-nos de batracis, perquè parlem precisament del càrrec públic que ha de vetllar pels nostres drets davant dels possibles abusos de les institucions i de la pròpia administració pública.

I algú em dirà: i què té a veure tot això amb la salut mental? Que feu al Blog d’ActivaMent parlant d’aquest tema?

Doncs, al meu parer, s’ha d’anar “molt just de neurotransmissors” (ésser fervent creient del dogma biomèdic) per no haver reflexionat encara sobre la relació que hi ha entre les vulneracions de drets i el patiment psicològic, per no veure les múltiples violències institucionals que hi ha darrere dels malestars i vivències de les persones que acabem dins de la teranyina dels serveis de salut mental. Un cicle, el de vulneracions de drets, que es retro-alimenta per a les persones psiquiatritzades, a qui la pròpia legislació autonòmica i estatal encara ens nega l’igual reconeixement com a persones davant la llei. Explicat simple: les múltiples violències (per exemple racisme, homofòbia, sexisme, xenofòbia, capacitisme, senyisme, etc.) i les vulneracions de drets generen patiments i vivències inusuals que es diagnostiquen com “trastorn mental”, i la psiquiatrització, a la seva vegada, ens exposa a moltes més formes de violència i vulneracions de drets.

Estaria bé que la Síndica no fos un home de palla dels partits polítics si volem tenir mecanismes per aturar o al menys fer front a totes aquestes violències institucionals. Des d’ActivaMent ja vam donar la nostra adhesió a la candidatura de David Bondia i defensarem el resultat de l’elecció popular.

Hernán María Sampietro