Il·lustració © Sergi Balfegó

A qui no li han dit mai la famosa frase: “Allò important no és guanyar, sinó participar“, sobretot si ets qui no ha guanyat, mentre s’emplena d’elogis, de premis i de corones al guanyador. A tu, l’únic que et queda és una bonica frase buida de significat.

Perquè no ens enganyem, a la nostra societat allò important i el que ens ensenyen des de ben petites és a guanyar, a treballar i a esforçar-nos per treure el millor resultat possible. Tu mai no tries ni l’itinerari, ni l’objectiu, ni el temari. Com a molt, si hi ha diferents curses podràs triar en quina corres. Però la teva obligació sempre és la mateixa. Ser la millor. Superar-te a tu mateixa i als altres, anar al davant. Qui guanya, s’emporta el premi gros, pels altres queda, amb una mica de sort, petits premis de consolació i l’orgull d’haver-ho intentat. Això sí, que no ens falti l’orgull, és vital que tots ens sentim orgullosos de córrer. Si no córrer, correria el risc de deixar de tenir sentit.

Un dia et lesiones greument. Intueixes que no és que no podràs guanyar, és que ni tan sols podràs participar. Ho intentes, fins i tot et diuen que si realment ho vols, pots. En aquells moments dubtes, no saps si no pots i per això ja ni ho vols, o si no pots perquè realment no hi poses prou voluntat. Et diuen que t’animis, que lluitis, que ets més valenta del que et creus. Ho intentes, t’esforces, fins que t’adones que cada vegada que proves de caminar la lesió et fa més i més mal, estàs trencada. Has de parar mentre els altres continuen. Cada cop estàs més sola i més lluny d’una realitat que ja no és la teva. Crides, t’enfades, t’enfonses, plores, fins i tot potser t’intentes suïcidar i et diagnostiquen. Estàs boja.

Ara sí, s’ha acabat, saps que per tu no hi haurà ni un petit premi de consolació, mai més et deixaran participar. Almenys no a les curses importants, potser en alguna caminada popular adaptada especialment pels exclosos d’una realitat que en el fons estàs contenta d’haver deixat enrere.

Un dia tens sort, coneixes a altres persones amb una situació semblant. Hi parles, et sembla un miracle, t’entenen, no et jutgen, ni t’aconsellen, simplement t’escolten, comparteixen i participen, en xerrades, en trobades, en Prospects, en GAMs, en estudis, en grups de treball, en associacions… Per fi has trobat una cursa en què tant guanya qui corre, com qui camina, com qui s’atura. Una cursa on realment, allò important és participar.

Alba Muntadas