Il·lustració © Sergi Balfegó

Quan t’exposes estàs sotmès al fet que part de la teva realitat deixi de ser teva, per tant, venguis part de la teva ànima, i això pesa… Però en contrapartida això pot ser un gran assoliment, un gran esglaó perquè els que venen darrere ho tinguin una miqueta més fàcil.

A les xarxes, per a qui no em conegueu molt, he parlat sobre la meva història personal, les meves muntanyes russes particulars, el meu diagnòstic de bipolaritat; els meus dos anys en cadira de rodes a causa d’una sobremedicació… No em penedeixo, per contra, dono la cara i aquí estic, penso en qui venen darrere i, sobretot, en una psiquiatria formalitzada amb un vademècum sota el braç.

No vull erigir-me en cap exemple, tan sols parlar de la meva experiència i, si aquesta pot ajudar a algú, doncs perfecte. Tots tenim un granet que aportar, tots, i com és lògic, qui més experiències acumuli en el seu haver doncs més podrà ajudar.

No us sentiu mai vençuts, mai, perquè tot allò viscut serà un tresor per al vostre camí futur i per a qui caminin per una senda similar, per aquest motiu em vaig associar a ActivaMent, per a recórrer un camí entre iguals.

Ara continuo estudiant i superant-me perquè, encara que ho tinguem una mica més costa amunt, ningú va dir que res fos impossible.

Us animo a viure una vida millor perquè tots tenim dret, per dignitat i per orgull. Exposeu-vos perquè val la pena trencar prejudicis i deixar unes trepitjades que uns altres aprofitaran per a fer el seu propi camí.

Només aspiro a una cosa: Ser lliure i que em deixin viure. O cosa que és el mateix: Empoderar-me sense por a l’estigma.

Irene Sevilla

+2