Les meves reflexions sobre el sistema psiquiàtric
Vivim en un sistema capitalista, competitiu i venut, un sistema que fa a moltes persones invisibles i oblidades.
Vivim en un sistema capitalista, competitiu i venut, un sistema que fa a moltes persones invisibles i oblidades.
Al punt de la quarantena m’ha arribat una mena de nou despertar, el que durant anys havia sigut l’única opció ara es dissol entre un munt d’oportunitats.
En el món de la salut mental sento que hi ha molt per dir i molt poca gent que vulgui escoltar.
He passat més de mitja vida amb fòbies, pors, crisis d'ansietat, quatre depressions majors i TOC.
Tinc cinquanta-un anys ja, porto més de mitja vida lluitant o intentat superar-me dia a dia.
Sóc una dona sensible i respectuosa. He viscut molts anys de la meva vida amb patiment psicològic i em considero vulnerable.
Estem molt a prop d'aconseguir que deixi de ser legal (i passi a ser un delicte) mutilar el cos d'una persona (habitualment una dona), sense consentiment o contra la seva voluntat, per impedir que pugui reproduir-se.
Fa pocs mesos ActivaMent es va veure en la obligació moral de fer públic en el seu ideari un valor que ja hi era present: L’Antifeixisme.
Situem-nos, era l'any 1994 quan portava quasi un any treballant de "pinxe" de cuina en un restaurant.
En temps neoliberals, voxonians, bolsonarians i trumpistes, la idea de la “igualtat” comporta alguns paranys.