Una escena de Joventut
El dia que em van proposar explicar la meva “història de vida” no em va semblar pas un gran repte. Tan sols hauria de posar una mica d’ordre a tot plegat i explicar el que m’havia passat a mi.
Les cures en temps de pandèmia
Ja fa més d’un any que va començar la pandèmia i psicològicament, a vegades, em dóna la sensació que seguim en els primers mesos d’aquesta.
El cantó fosc de la vida
El suïcidi m'ha castigat des de jove. Va ser als vint anys quan vaig viure de prop la mort d'un company per suïcidi.
Estigma social i creixement personal
Queda molt, moltíssim per lluitar perquè la salut mental deixi de ser un estigma social.
La depressió i la recuperació
Incapacitada per viure el dia a dia amb certa normalitat. Falta d’atenció i apatia. Molta apatia.
Jo m’estimo
No sabria dir quan va començar tot. Sempre em deien que era massa sensible. Què és ser massa sensible?
Tribu Terra i Salut Mental
Pel fet de néixer femelles, ens travessen violències indefensables, associades inevitablement a habitar una forma de cos concreta.
Que no em treguin la meva veritat
La meva salut mental no és un ens errant, la meva salut mental depèn de les meves experiències i en moltes d'elles el meu gènere ha influït.
Gènere i Trastorns de la conducta alimentaria
Des dels tretze anys he patit problemes amb la percepció del meu cos, una percepció distorsionada de com és en realitat.
Desafiaments de la salut mental i l’amor
En temps en els quals el dolor era molt profund i estava ficat de ple en un laberint de deliris, l'única cosa que va poder fer-me sentir millor i sortir a poc a poc d'aquell embull va ser l'amor.
