[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
Sóc Raquel, tinc Asperger/TEA i no sé diferenciar entre les diferents expressions humanes.
Em preocupa, sempre m'ha preocupat fer el bé a altres persones. Clar que no sóc la personificació de la bondat, ni de bon tros, si em fan mal reaccionaré.
Parlava amb una persona que té trastorn d'ansietat i em deia que trobava una incomprensió enorme cap el seu problema. Com si el que ell patia no fos res.
Moltes de les persones que tenim un trastorn mental, sigui des de fa poc temps o cronificat, evidentment tenim limitacions.
És molt fort. Quan ets un noi adolescent et penses que pots amb tot i tothom. A classe jo era un nen que dibuixava molt bé i treia excel·lents en arts plàstiques.
Segurament molts de vosaltres ara mateix estareu pensant que sí, que s’ha de promoure més la investigació en aquest camp, ja que queda molt per descobrir, però aquesta pregunta té una mica de trampa.
Com a persona amb una problemàtica de salut mental, he patit dues fases d’hipomania en 16 anys, amb un origen comú: els xats i les poques hores de son.
Potser m'equivoqui, però vull compartir un punt de reflexió diferent al que es té en la societat de cara als que, sense saber per què, vam patir al·lucinacions auditives, tan comuns i corrents entre persones amb la meva diagnòstic, que és esquizofrènia paranoide.
És una de les coses més senzilles i que al mateix temps pot convertir-se en una de les més complicades. Dormir per una persona amb trastorn mental pot ser un terrible problema.
