[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
Sóc Raquel, tinc Asperger/TEA i no sé diferenciar entre les diferents expressions humanes.
Em preocupa, sempre m'ha preocupat fer el bé a altres persones. Clar que no sóc la personificació de la bondat, ni de bon tros, si em fan mal reaccionaré.
Encara que ens sembli que això de no treballar és una ganga per a molts de nosaltres, se’ns fa un món a l’hora de dir-ho, encara que sigui al familiar més proper.
He après a sentir i valorar l’exposició oral de la història de vida a càrrec dels meus companys activistes en salut mental. Em vaig engrescar a escriure-la igualment.
Sóc la Montse, de la delegació Garraf–Penedès d’ActivaMent. Des del principi de febrer, fem un Taller de Clown, amb la professora Vane RiSe. Us explico una historia personal on m’haig de posar “una màscara”.
Vaig a parlar-vos del que després de la Segona Guerra Mundial es va dir Aktion t4. Ens atribueixen violència sense fi. I aquí qui pateix violència i maltractaments som nosaltres.
Existeix el debat de com es tindria que anomenar a les patologies de les persones que hem patit un problema de salut mental. Si trastorn o malaltia mental.
Des d'un discurs biomèdic, interioritzat per mi molt endins, sense culpar a ningú, m'he vist molts anys adherida només al tractament mèdic i psiquiàtric, a “acceptar la meva malaltia”, a mirar-me a mi mateixa com una malalta.
Em trobo tot sovint amb una disjuntiva: És la psiquiatria una ciència rigorosa, mesurable i verificable? Ho és la psicologia? Ho són els psicofàrmacs?
