[:ca]És molt comú en les persones que patim depressió també tenir ansietat en algun moment (no totes, per descomptat, però sol passar).[:es]Es muy común en las personas que padecemos depresión también tener ansiedad en algún momento (no todas, por supuesto, pero suele pasar).[:]
[:ca]El meu nom és Álex, tinc 44 anys i estic diagnosticat d'esquizofrènia des dels 28.[:es]Mi nombre es Álex, tengo 44 años y estoy diagnosticado de esquizofrenia desde los 28.[:]
[:ca]Això que a continuació reflexionaré amb vosaltres són temors, són pors, són coses que viatgen per la meva ment i amb tremolors no assumeixo encara la meva acceptació.[:es]Esto que a continuación voy a reflexionar con vosotros son temores, son miedos, son cosas que viajan por mi mente y con temblores no asumo todavía mi aceptación.[:]
[:ca]Estem preparats, com a societat, per fer front al conductisme imperant? A la patologització de la diversitat psicosocial?[:es]¿Estamos preparados, como sociedad, para hacer frente al conductismo imperante? ¿A la patologización de la diversidad psicosocial?[:]
Sóc Raquel, tinc Asperger/TEA i no sé diferenciar entre les diferents expressions humanes.
Em preocupa, sempre m'ha preocupat fer el bé a altres persones. Clar que no sóc la personificació de la bondat, ni de bon tros, si em fan mal reaccionaré.
Primer dir: que és des de la meva experiència, és aquest relatar, el sentit i escrit a continuació…
Més de 20 anys amb una sobremedicació brutal a base de psicofàrmacs (antipsicòtics, antidepressius, estabilitzadors de l'ànim, ansiolítics/hipnòtics...).
L'oníric, soterrat, surrealista, impossible: foscor i llum en carn viva, l'inconscient nu, la qual cosa jeu dins de cada persona.
Sóc una persona molt però que molt sensible, intensa, ratllada, mig obsessiva i tendent a muntar-se pel·lícules anticipant catàstrofes per tot arreu.
