Maternitat i Estigma
Sóc Mònica, tinc quaranta-tres anys i estic casada amb una altra dona.
Sobremedicació imposada (1996-2017)
Més de 20 anys amb una sobremedicació brutal a base de psicofàrmacs (antipsicòtics, antidepressius, estabilitzadors de l'ànim, ansiolítics/hipnòtics...).
L’estigma sanitari: La pública
L’estigma sanitari per raó de salut mental és real i quotidià, no una percepció distorsionada ni un zel excessiu.
La meva infància i els meus microtraumes
M'agradaria parlar del que jo entenc per microtraumes i que els emmarco en la infància i preadolescencia per a entendre com em va sobrevenir el trastorn mental.
Coronavirus: El dia després
Quan tota aquesta situació d'excepcionalitat acabi… Després d'uns dies, setmanes i fins i tot mesos, tota l'experiència traumàtica que hem viscut, almenys la majoria de la població, necessitarà respostes i ajudes.
Som llibertat en igualtat
Primer, dir que jo mai he deixat la medicació i tot i això he recaigut per estrès. Jo sóc de l'opinió que l'ànima es protegeix, amb desdoblament de la realitat i sensibilitat extrema, per a ser més forta.
La meva experiència amb la psiquiatria biologicista i les “drogues” psiquiàtriques
Llevo casi treinta años con trastorno mental. Debuté a los trece años con una depresión mayor.
La meva autoestima i l’estigma
Ara, ja per fi, tot es posa a lloc, però cal disciplina de pensament, cal tenacitat i tossuderia per tal de no decaure en les teves pròpies fal·làcies internes.
Tres elements claus en la meva superació del TOC
L'altre dia vaig escriure un twitt, en què explicava que els psicofàrmacs em van salvar la vida. Sí, ells van salvar "la meva vida física", mentre que "la meva ànima" la van salvar els meus i la música.
Acceptació de la meva ment
Les persones amb un trastorn mental tenim lluites constants amb el nostre cervell. D’aquestes lluites, n’hi ha una que és especialment dura: acceptar la malaltia.
